Marta Gellhorn va ser coneguda per ser la tercera dona d'Ernest Hemingway i no pas pel seu paper com a reportera, novel·lista i assagista. Va ser una de les primeres persones periodistes a trepitjar Dachau, el camp de concentració, i va enrolar com a camillera per assistir al desembarcament de Normandia.
Nascuda l'any 1908, Martha Gellhorn va forjar un caràcter independent i amb alt sentit de la justícia. Va abandonar els estudis i va marxar com a corresponsal a París. Aquí va començar la seva vida com a nòmada empedreïda. Els seus articles es van publicar al The New Republic i va col·laborar en la redacció dels informes de la Gran Depressió. "Amb prou feines llegeixo llibres de viatges, prefereixo viatjar" assegura en el llibre Cinc viatges a l'infern. Mai no tenia pensat deixar de fer-ho, l'apassionava conèixer món i explicar noves històries. També adorava llegir i nedar a la platja.
Poc més tard, el seu escrit The Trouble I've Seen va aconseguir grans ressenyes i bones crítiques als diaris amb més prestigi de Londres. La visió del periodime de Gellhorn era peculiar perquè rebutjava "tota aquesta merda d'objectivitat". Tenia molt clar què li agradava de la professió “M’encanta el periodisme, sempre és una oportunitat de veure i aprendre alguna cosa nova, i m’interessava tot el que veia…”
Amb vuitanta-un anys va anar a Panamà per la invasió dels Estats Units l'any 1989, un any més tard, també va anar al Brasil per escriure sobre una multitudinària matança de nens. La seva vida va acabar a la seva residència de Londres, on es va suïcidar.
Pots llegir l’article sencer a
Report.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari