La televisió és un dels mitjans de comunicació més influents en la configuració d’un imaginari col·lectiu de la població i en la representació de determinats perfils existents a la societat. A l’estat espanyol és un dels mitjans més consumits, amb una penetració del 85,9% segons els resultats de l’EGM.
Pel que fa als espais informatius, Aurora Labio, investigadora i professora a la Facultat de Comunicació a la Universitat de Sevilla, apunta que en moltes de les notícies s'aborda l’homosexualitat “com un tret anormal que per si mateix constitueix el nucli de la notícia”. L’autora insisteix que, molts cops, en la pràctica periodística trobem informacions que responen a criteris estereotipats i que destaquen l’orientació sexual, fora de l’heteronormativa, com un element diferencial. D'altra banda, al gènere de ficció, l’arquetip dels personatges gais perpetuen l’estereotip de persona efeminada que manté relacions promíscues en què preval la passió enfront de l’amor. Un exemple en serien els dos personatges gais de la comèdia La que se avecina, Silvio Ramírez i Fabio Sabatini, que també pateixen aquesta hiperefeminització.
Jordi Petit, escriptor català i activista LGTBI, assegura que tot i que la televisió hagi visibilitzat el moviment LGTBI, cal ser conscient que aquesta marca la construcció de les identitats socials dels individus. Per tant, la televisió espanyola té una gran responsabilitat si vol que les noves generacions de la població se sentin representades i creixin lliures d’estigmes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari