Molt més que trets

Els experts coincideixen en opinar que es tracta d’un tema delicat i sensible i que la premsa hi posa molt focus, però sovint no el posa allà on realment haurien de posar-lo. Jim MacMillan, director del The Philadelphia Center for Gun Violence Reporting  remarca que “el paper dels mitjans de comunicació és rellevant, perquè la presentació de la violència crea el risc d’una major violència”. Per la seva part, David Kennedy, professor de justícia penal al John Jay College de la ciutat de Nova York i director de la National Network for Safe Communities assegura que “la violència importa per tota mena de raons, sobretot pel gran impacte que té en els individus i en les famílies i perquè hi intervenen qüestions morals i socials, com les normes, el valor, la raça, el gènere i l’entorn”. 

Però llavors, com s’ha de cobrir aquest tipus de notícies? Per començar, els experts en la matèria distingeixen diversos tipus de cobertura relacionada amb temes d’armes. La primera és l’episòdica amb informació, vídeos i fonts policials. Aquesta es distingeix clarament d’un segon tipus, la temàtica, que inclou els motius i va més enllà, parlant de la relació de la violència amb la salut pública o d’altres. Finalment, hi ha un tercer tipus de cobertura que tot i que és millor que l’episòdica, tampoc és l’ideal. Es tracta de la cobertura poc profunda, amb dades arrodonides, i parlant només amb familiars. MacMillan apunta que “a l’hora de fer la cobertura, els periodistes tenen la responsabilitat de mitigar els danys i no fer mal, així com de considerar l’impacte que poden tenir en la comunitat”