L'arribada de periodistes més joves a les redaccions ha comportat un canvi de mentalitat. Els redactors més joves reclamen l'ús d'un llenguatge més inclusiu, ja que és el llenguatge que tenen assimilat. A aquest canvi generacional se li suma al factor de ‘pressió’ de les xarxes socials sobre la feina dels periodistes. Experts com Eduard Boet, coordinador de la Comissió del llibre d’estil valoren positivament aquest canvi “Els joves venen molt més conscienciats a la vegada que hi ha hagut una acceleració en buscar formes de millora, estem en el bon camí”
Les expressions que acostumen a assumir els periodistes de TV3 o Catalunya Ràdio van quedar recollides en el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va començar a gestar-se catorze anys enrere i que, finalment, va veure la llum el 2011. Aquest llibre incorpora documents i guies per actualitzar-se i incorporar noves recomanacions. "Seguint el referent de la BBC, aquí també estem oberts a incloure noves formes que el llibre ens permet adaptar, però sempre des de la més pura recomanació, sense prohibir ni obligar a res a cap periodista” assegura Boet.
Actualment, ja s'estan desenvolupant una sèrie de recomanacions o consells pels mitjans de comunicació. El consistori de la capital catalana va editar una guia on exposava els termes a substituir sempre que és pogués. El CAC, per la seva part, va reclamar “desfer tòpics i prejudicis i fugir de paraules connotades molt negativament”. I, en el cas del Govern d’Andorra, a través d’una proposició de llei, la meta del llenguatge inclusiu arribava a l’obligació. L'objectiu d'aquestes mesures és mostrar un bon ús del llenguatge i fer que l’audiència comprengui les nostres informacions”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari