L'objecte d'estudi ha estat 323 textos corresponents a un ampli ventall de mitjans generalistes en català i castellà i d’àmbit comarcal i 500 piulades, la totalitat dels missatges emesos des de finals de 2016 fins al febrer de 2021 a Twitter tenint en compte una sèrie de hashtags o etiquetes relatives als joves migrats. La investigació parteix de la premissa que el terme MENA és una etiqueta que, tot i néixer com un acrònim jurídic-administratiu en l’àmbit legal, ha esdevingut un concepte estigmatitzador.
L'anàlisi d'aquest seguit de notícies demostra que tots els mitjans utilitzen l’acrònim MENA ja sigui en el cos dels articles (52,6%) o en els titulars (25,9%) de les notícies analitzades. A més també evidencia que la premsa impresa i digital, sobretot la més conservadora, freqüentment aborda aquesta qüestió sota un camp semàntic en què prima l’òptica securitària, el gregarisme, la reprovació moral i les construccions discriminatòries. I, a vegades, fins i tot el discurs de l’odi, tot i així cal tenir en compte que la intencionalitat, el sentit i la connotació varien segons el biaix ideològic del mitjà.
Els mitjans com a creadors i propagadors de discursos narratius juguen un paper determinant i la utilització de determinats elements semàntics és l’eina principal per fixar aquest imaginari que estableix l’exclusió o la integració, una dicotomia que és producte de la creixent polarització ideològica que es viu a la societat. Per aquest motiu, l'estudi conclou fent algunes recomanacions per una millor cobertura com treballar per garantir una formació especialitzada dels periodistes, evitar les informacions descontextualitzades, construir una estratègia per deslligar l’acrònim MENA de connotacions negatives o donar més visibilitat a aquests joves .
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari