A partir de la diagnosi del dret que va fer l’advocada Mar Aguilera per encàrrec de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya s’ha identificat la falta de cultura en l’exercici d’aquest dret, i l’existència de límits excessius com ara els que deriven de la Llei de patrimoni històric i de la Llei de secrets oficials. Si bé aquesta darrera està en procés de modificació a les Corts, no es corregirà la situació deficitària actual, atès que es preveu una moratòria en la desclassificació que impedeix un accés clar i real als documents.
També, en matèria d’informació mediambiental, es constaten vulneracions del dret a la informació i a la participació com a conseqüència de la inacció dels poders públics per rescabalar els danys ocasionats per la manca d’aquesta informació.
De l’informe d’Aguilera es desprèn que la Llei orgànica de seguretat ciutadana també comporta mancances. Permet sancionar la presa d’imatges dels cossos de seguretat i comporta que molts periodistes s’autocensurin. A més, els mitjans de comunicació públics han de ser neutrals i plurals, i alhora garantir la inclusivitat de totes les persones, grups i col·lectius.
Finalment, la llei tampoc no preveu la presència d’observadors electorals nacionals i internacionals en els processos electorals, de manera que n’afecten transparència.
D’altra banda, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació han patit un clar retrocés. Es presenten dos problemes en l’exercici d’aquestes llibertats a Catalunya.
Durant 2 hores els i les assistents, periodistes, advocats i advocades i especialistes en dret van fer observacions relatives a aquestes mesures identificant també quins àmbits de l’Administració creuen que haurien d’estar més implicats en l’execució de les mesures.
A partir d’aquest informe s’han treballat les aportacions que recolliran també properes Àgores de drets entre periodistes a Lleida i a Girona.
El 21 de gener l’Estructura de Drets humans de Catalunya (EDHC) va iniciar la participació pública per la construcció del Pla de Drets Humans amb una presentació al Museu Marítim de Les Drassanes, a Barcelona on es va insistir en la necessitat d’enriquir el Pla amb aportacions de les persones i organitzacions que treballen temes de drets humans i moviments socials de base.
Des del mes de gener s’estan impulsant processos de debat i consulta en forma d’àgores de discussió temàtiques (#ÀgoraDeDrets) per tot el territori. A la pàgina web de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya es detalla com organitzar-les. https://estructuradh.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari