Segurament, van ser les Mosques de la Informació més estranyes que s'han fet mai. Amb tots els assistents (que no van poder ser més de 70 per les restriccions d'aforament imposades a causa de la pandèmia) emmascarats i amb un seient buit entre l'un i l'altre, amb la gran majoria de parlaments fent referència a aquest virus que ha capgirat les nostres vides de de mitjans de març, i sense el tradicional picapica final, les Mosques del 2020 van deixar un cert regust agredolç entre els
assistents. Però la Junta de la Demarcació de Girona va considerar que, malgrat totes les dificultats, calia celebrar igualment la festa dels periodistes gironins, i va ser tot un encert. Començant per la data escollida: si algun any les Mosques s'havien de celebrar un dimarts i tretze, havia de ser aquest. Una clucada d'ull a les supersticions i un desafiament a la mala sort.
Segurament, els únics que van recordar-se de la mala sort van ser els responsables de Promo Arts Music i de Vibra Comunicació quan van assabentar-se que havien guanyat la Mosca Borda, i que ho havien fet amb un resultat que no s'havia donat mai: el 63% dels vots (mai fins ara cap finalista a rebre la Mosca Borda havia rebut més del 50% dels vots).
Promo Arts és l'empresa que organitza els festivals Strenes, Acústica, Acustiqueta i Sons del Món, mentre que Vibra Comunicació s'encarrega de fer-ne la comunicació, i els periodistes els van nominar per una intromissió desmesurada "i fora de les seves competències" en la seva feina. Aquesta voluntat de control ha arribat a l’extrem que el responsable de comunicació dels festivals va demanar als periodistes que cobrien l'Acústica que no publiquessin imatges sense el seu previ vistiplau.
En segon lloc, però a distància, va quedar La Liga (32% dels vots), mentre que l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts va tenir un quasi anecdòtic 5% dels vots. Cap dels finalistes a la Mosca Borda va assistir a l'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2020, tot i que l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts i Vibra i Promo Arts van fer arribar uns textos per ser llegits en el cas que resultessin guanyadors.
En el seu text, els mereixedors de la Borda, admetien que "després d'aquest any tan complicat, qualsevol tipus de reconeixement, encara que no sigui el desitjat, és benvingut". Reivindicaven també el seu esforç per tirar endavant festivals en condicions molt adverses i lamentaven que han hagut de lluitar "amb una part de la societat que encara creu que la cultura no és un bé essencial ni és una activitat segura. I això dol i desgasta". I consideraven que "potser per això no ho hem fet tan bé com sempre". També es mostraven confiats en "fer-ho millor" l'any que vé i "optar a una mosca més benèvola".
A l'altre cara de la moneda hi va haver Glòria Ametller i Francesc Solà, responsables de comunicació de l'ICS Girona, que van guanyar la Mosca Grossa 2020 per haver estat "al peu del canó des de l'inici de la pandèmia del coronavirus". Aquest tàndem va aconseguir el 42% dels vots i van passat per davant dels altres tres finalistes que, pràcticament, van quedar empatats: Anna Diago, responsable de comunicació de l'Ajuntament d'Olot, va aconseguir el 20% dels vots, igual que l'equip de l'Oficina de Comunicació de l'Ajuntament de Girona. Joan Cama, cap de premsa de l'Ajuntament de Palamós, es va quedar amb el 18%.
Ametller i Solà van destacar que el guardó era un mèrit de tot l'equip de comunicació de l'ICS i van felicitar els altres finalistes. Van posar èmfasi també en què "les persones són l'ànima del sistema de salut pública", i van admetre que una de les coses bones d'aquest any tan complicat en tots els sentits és que "les situacions crítiques uneixen".
En l'acte també es va lliurar la Mosca del Col·legi a la revista Recvll de Blanes, que enguany ha celebrat el seu centenari.Tot i el parèntesi de 13 anys que va produir-se a l’inici de la Guerra Civil, la revista va tornar a publicar-se el Nadal de 1949, i el 1964 es fa la convocatòria del primer Premi Literari Recvll, que enguany han arribat a la seva 56a edició convertit en tot un referent dins el món de les lletres.
L’escriptora Maria Mercè Roca va resumir en uns minuts aquest segle d'història, d'històries i de personatges que han marcat Blanes. "En aquests temps en què tantes coses comencen i sucumbeixen al cap de poc, haver fet un segle té un mèrit extraordinari. No és només que sigui de justícia, és que fa una gran alegria reconèixer les persones que han lluitat, treballat i persistit perquè el Recvll arribés fins aquí", va dir.
(Pots llegir el discurs sencer de M. Mercè Roca en el document que trobaràs adjunt)
El guardó el va recollir un emocionat president de l'Associació Recvll, Salvador Roca, de mans del degà del Col·legi de Periodistes, Joan M. Morros.
Mosca de Sant Narcís sense dubtes
I aquest any no va haver-hi cap dubte sobre per qui havia de ser la Mosca de Sant Narcís: es va lliurar, de manera simbòlica, a totes les persones que han estat en primera línia en la lluita contra el coronavirus, sobretot en els mesos més durs de la pandèmia: des dels metges i metgesses fins al personal de neteja dels hospitals, passant per infermeres, zeladors, auxiliars d’infermeria, treballadors i treballadores de centres geriàtrics... Són milers de persones que es mereixen el reconeixement.
El periodista Jaume Serra, des de la seva experiència personal, va fer un dels discursos més emotius del vespre, recordant la dedicació, professionalitat i amabilitat de totes les persones que l'han atès des que es va contagiar de COVID-19, va lamentar el "mal endèmic en què s'ha convertit l'infrafinançament de la sanitat pública catalana", i va recordar que els periodistes han "denunciat el problema de les llistes d'espera, la falta de recursos personals i materials, la saturació d'urgències i del sistema d'atenció primària (...)". Va considerar també que els periodistes i les persones que es dediquan a la sanitat comparteixen el fet que es tracta de dues professions "majoritàriament vocacionals".
I va acabar agraint-los un cop més la seva feina: "En nom del periodisme gironí, però crec que de tota la societat. Per la vostra immensa capacitat d'adaptació i resisència. Per cuidar les nostres vides vulnerables i lluitar per salvar-nos, inclús posant en perill la vostra. La Mosca de Sant Narcís és per als milers de persones que formen el col·lectiu sanitari".
(Pots llegir el discurs sencer de Jaume Serra en el document que trobaràs adjunt)
"El periodisme i la sanitat comparteixen que són professions majoritàriament vocacionals"
Van recollir el guardó, en nom de totes elles, la presidenta del Col·legi d'Infermeres de Girona, Alícia Rey; i el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana. Rey va agrair la Mosca de Sant Narcís destacant les dificultats que han tingut els periodistes per cobrir la pandèmia, i va remarcar també "l'entrega i professionalitat" del seu col·lectiu malgrat tots els entrebancs.
Vilaplana, per la seva banda, va voler destacar quatre punts sobre la pandèmia. En primer lloc, que "el sistema sanitari dels països veïns importa", i que "el concepte de salut global ha vingut per quedar-se". També va assenyalar que "negar una evidència no la fa desaparéixer" i, finalment, va recalcar que la salut "és responsabilitat de tots".
En l'acte també es va llegir un text de l'autora de les Mosques d'aquest any, Carme Sanglas, que per raons de salut no va poder acompanyar-nos. Sanglas considera tot un encert haver escollit la mosca com a ensenya del periodisme: “És àgil, ràpida, fugissera, apareix per sorpresa, esperona, no es cansa d’emprenyar, es fica per tot arreu, és múltiple. Si cal, ataca i desestabilitza, i molesta selectivament als forts”. Valora també també l’ampli registre d’aquests dípters: “Tant remenen entre la brutícia com són les bèsties sofisticades i elegants que es passegen per les fulles de les oliveres de Portlligat i que, com deia Dalí, semblen vestides de Balenciaga”.
Va escollir el bronze per fer-la perquè, segons l'artista, s'ho val: “És un trofeu, un premi al treball ben fet, a l’esforç per entendre, a la valentia en la denúncia, a l’encert en la cerca de la veritat. I també un toc d’atenció a qui es faci l’orni”.
Els discursos institucionals van anar a càrrec del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i del president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura.
Noguer va recordar que la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona fa molts anys que col·laboren "per defensar la feina dels periodistes", i va assegurar que "en els moments tan complicats que ens toca viure ho seguirem fent per defensar la professió i el dret dels ciutadans a estar informats sense censura".
Joan Ventura va denunciar que la pandèmia ha generat un discurs de la por "tan o més preocupant que el mateix virus" i que ha afectat, “i molt, el desenvolupament de la nostra feina”.
"Durant les primeres setmanes de confinament es va vulnerar reiteradament el dret a la informació"
Va assenyalar que durant les primeres setmanes de confinament “es va vulnerar reiteradament el dret a la informació", ja que s’impedia l’accés als periodistes i fotoperiodistes als centres sanitaris: "Sí, ja sabem que eren uns moments excepcionals, però precisament per això s'hauria d'haver pogut explicar el que estava passant, que arribava totalment filtrat per l’administració”.
Joan Ventura va recordar, un any més, que els mitjans de comunicació són un servei essencial en un estat democràtic i que “sense periodistes no hi ha periodisme ni garanties pel dret a la informació”. I va afegir: “No hi ha millor vacuna contra la manipulació i el populisme que uns mitjans de comunicació lliures i dignes”.
1 Comentari
Deixa el teu comentari