Construint el passat

CARME ESCALES

Llibres d’història, novel·les històriques, assaigs i enciclopèdies havien estat, fins fa poc més d’un segle, les principals fonts per apropar-nos als esdeveniments passats. “Als anys setanta, el càstig professional als diaris era enviar el redactor, o bé a tancament, amb la duresa horària que implicava, o bé a l’arxiu”, recorda el periodista Manuel Campo Vidal. “Això, al meu entendre, denota la poca importància que se li donava a les col·leccions de dades històriques”, considera l’autor de documentals històrics com Del olvido a la memoria. Presas de Franco o el llibre Información y servicios secretos en el atentado al presidente Carrero Blanco (ed. Argos Vergara).

Però avui, amb quins nivells de precisió s’escriu el present, dotant-lo d’un bon coixí de passat? “No siguem ingenus, ningú no és neutral. Tothom pren partit com a persones, i les interpretacions diferents són inevitables. El que no es pot fer és mentir. I a la historiografia espanyola se n’han dit unes quantes, de mentides, difonent clixés com el que diu que Catalunya no ha estat mai una nació, que això és un invent de la burgesia catalanista”, afirma Clàudia Pujol, directora de la revista de divulgació històrica Sàpiens. “Les arrels històriques dels conflictes actuals són fruit de molt de temps i, en general, als mitjans generalistes, sigui per falta de temps o espai, sovint es troben a faltar les raons històriques dels esdeveniments”, afegeix. Pujol és coautora de La Guerra de Cuba (Pòrtic, 2000) i Dissidents (entrevistes a opositors de Castro, Dèria, 2007).

“Els historiadors són una mena de detectius del passat; uns experts a formular preguntes, establir connexions, recollir proves i analitzar-les. Ells detecten quan la Història ha estat manipulada, distorsionada, mitificada o polititzada. I a partir de nous descobriments, nosaltres la reescrivim i la fem atractiva per al gran públic”, assegura aquesta periodista i màster en Relacions Internacionals.

Transcendència i relat

A la transcendència del moment actual que viu Catalunya –un repte democràtic amb majúscules, històric, en paraules d’Artur Mas– se li suma el repte de recollir bé totes les dades. “En el món en què vivim, quan rebem milions d’impactes informatius, tantes dades i fonts poden ser molt valuoses, encara que també poden alterar la realitat. Per això, el paper de la història és important, perquè pot contribuir a crear un sediment més net de prejudicis”, expressa Isabel Margarit, directora d’ Historia y Vida, la revista pionera de divulgació històrica a l’estat espanyol.

Des de l’any 1968, historiadors –com ella, que la dirigeix des del 1998– i periodistes, mantenint el rigor d’una ciència com és la Història, la divulguen amb llenguatge entenedor per a tothom. Ho fan cinc professionals en plantilla amb una xarxa de col·laboradors com la historiadora Maria Pilar Queralt, que hi escriu des de l’any 1974, quan encara estudiava. “Cada vegada hi ha més presència de temàtica històrica als mitjans de comunicació. Amb tot, moltes vegades, bé per desconeixement o de manera intencionada, manipulen la història. Per això, no és tan important la presència en quantitat, sinó en qualitat. I aquesta és una tasca prioritària per als historiadors i els divulgadors actuals: objectivar la narració històrica i no claudicar davant d’interessos polítics o comercials”, considera Queralt.

El mateix opina el director, guionista i presentador de documentals i sèries de televisió, Enric Calpena, al capdavant del programa En Guàrdia a Catalunya Ràdio, col·laborador de la revista Sàpiens i autor de la novel·la històrica Memòria de Sang, així com de llibres de divulgació històrica.“Hi ha molts historiadors, especialment anglosaxons, que creuen que s'ha de construir una història del present", afirma Calpena. Segons el periodista Antoni Tortajada, director i presentador de programes televisius de temàtica històrica, com 300, la interpretació de la Història sempre és plural. “La fan, desfan i refan cada escola historiogràfica, cada país i cada generació. La Història està sempre en moviment i en contínua construcció perquè apareixen nous documents que n’amplien les anàlisis i els punts de vista”, afirma. “No hi ha llibre ni pel·lícula dolenta -resumeix Nacho Ares, director i presentador del programa SER Historia- sinó que el més important és que t’empenyin a seguir llegint o investigant pel teu compte”.