Vicenç Villatoro va bufar ahir les espelmes del seu aniversari a Manresa. L'agenda va propiciar que el periodista i escriptor celebrés els seus 58 anys a la capital del Bages, trenta-cinc anys després que, justament a Manresa, un joveníssim periodista guanyés la Flor Natural dels Jocs Florals de la Misteriosa Llum per "Aquests sis murs".
Ahir va presentar el seu darrer llibre "L'home que se'n va" dins del cicle Pessics de Vida, que organitza el Centre Cultural El Casino i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes.
El periodista i escriptor manresà Genís Sinca va ser l'encarregat de repassar amb Villatoro el viatge que fa al passat familiar en aquest llibre que relata la història del seu avi que un bon dia va deixar el seu poble natal, Castro del Río (Còrdova), per afincar-se a Terrassa.
Villatoro reflexiona sobre els motius pels quals la gent marxa d'un lloc. "La gent no només marxa per la feina i els diners", va dir, "sinó també per empaitar els seus somnis, per les ganes de ser anònim...". Va reconèixer que ell mateix li agradaria molt desaparèixer a estones, però no sempre. "He descobert que només tinc sentit aquí".
Els motius pels quals les persones se'n van d'un lloc o hi tornen és una constant en la seva obra literària. Sinca li va demanar directament que li ha sorprès que en el llibre es parli molt de fracàs i que en Villatoro en consideri un insatisfet. "Què et passa?", li va preguntar. I el convidat li va respondre: "totes les generacions creiem que totes les històries comencen i acaben amb nosaltres. Tots som menys del que pensàvem que seríem. Als vint anys creus que passaran unes coses i en passen unes altres. La vida no és ben bé allò que havíem pensat que seria".
Set anys de feina
"L'home que se'n va" és el resultat de 7 anys de feina. El va escriure a mà i el va llegir en veu alta abans d'enviar-lo a l'editor. La mort de la seva dona li va despertar la necessitat de fer aquesta mirada al passat. No volia posposar el projecte perquè el seu pare el pogués llegir. Creu que l'avi, si fos viu, quedaria sorprès per ser tractat com a excepcional havent estat un home normal d'una generació marcada per la guerra. Villatoro va recordar que té una gravació en cinta de casset del seu avi explicant la seva vida i mai fa referència ni a la guerra, ni a la presó ni la immigració. Mai parlava d'aquests fets. "L'experiència de la guerra i la presó són intransmissibles" va assegurar, i va afegir que coneixem molt poc els nostres avis perquè acostumem a amagar el dolor als altres per protegir-los.
L'escriptor va puntualitzar que "no és un llibre sobre la immigració, sinó sobre l'emigració perquè tot passa a Andalusia" i va reflexionar sobre les anades i vingudes constants entre persones de Terrassa i Castro del Río, dos municipis que comparteixen lligams familiars. Va arribar a assegurar que hi té un parent que penja la senyera cada diada i que a la biblioteca del poble s'hi troben alguns llibres en català. Sinca i Villatoro van concloure que el següent pas és que el llibre sigui traduït al castellà.
A l'acte també hi va participar llibreria Parcir. Després de la presentació, Villatoro va assistir a un sopar tertúlia a l'Espai Rubiralta.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari