Escoltar el zoòleg Jordi Sargatal -molts deuen recordar-lo en aquella foto de fa ja alguna dècada al costat de la cigonya Guita- sempre és un plaer. Tot i que un plaer preocupant: enfrontar-se a tot el què ens espera degut a l'emergència climàtica fa por. Però en Sargatal ho explica de manera entenedora i amb un punt d'optimisme molt necessari. El diàleg entre ell i la periodista Mar Camps titulat "Ens hem de sentir culpables quan agafem un avió? La responsabilitat dels mitjans en la resposta a l'emergència climàtica" va ser tot una lliçó. Hi va faltar un altre gran en la defensa del medi ambient, en Martí Boada, que per un imprevist no hi va poder assistir.
Potser per pal·liar aquesta absència, en Sargatal va començar citant-lo: "Tal i com diu sempre en Martí boada, el canvi climàtic ja no és una qüestió de fe: és una evidència científica". Va recordar que es va començar parlant de canvi climàtic, es va passar a crisi climàtica i ara ja estem "en l'emergència climàtica". I tot això, en molt poques dècades. Va remarcar la responsabilitat de l'home en aquesta emergència, i va atribuir-li també la desaparició de moltes espècies animals i vegetals, tot i que, en aquest cas, deguda "a l'ús, i a l'abús, de pesticides". L'expert en aus va considerar que molts dels problemes que planteja la naturalesa -plagues, fenòmens meteorològics, i fins i tot el canvi de clima- es podrien resoldre "sense grans invents, només fixant-nos en la mateixa natura, promovent solucions naturals: la natura ho fa bé, nosaltres ho fem malament".
Tan malament que ens pensem que podem controlar i dominar els fenòmens naturals que es produeixen al planeta. Per això s'edifica en zones on no s'hauria de construir, i quan la natura mostra la seva força -com en el recent cas de la llevantada Glòria- passa el que passa. "No hi ha gaires animals que no siguin aquàtics que facin el cau a prop d'un riu", va destacar Sargatal. "I els humans som animals. Però uns més que altres", va afegir.
"De vegades, l'avió és l'única manera d'arribar a un lloc. Però molt sovint, gràcies a les videotrucades o l'streaming, ens podem estalviar desplaçar-nos físicament", diu Jordi Sargatal
El zoòleg empordanès, però, no està en contra del progrés. Quan la Mar Camps li va plantejar si ens hem de sentir culpables quan agafem un avió, va ser contundent: no... "si no ho fem en excés. Agafar un avió per anar a Roma a fer un cafè i tornar és absurd", va constatar. "Però és evident que l'avió, de vegades, és l'única manera d'arribar a un lloc". Això sí: el progrés també possibilita que, cada vegada més, ens poguem estalviar fer un viatge. "Ja no cal desplaçar-nos físicament per fer reunions o trobades, gràcies a les videotrucades o l'streaming es pot fer el mateix a distància", va dir.
En Jordi Sargatal va advertir que el que ha de venir no serà fàcil. "La patacada és inevitable, ara tan sols podem intentar mitigar-la". Va explicar als assistents que més d'onze mil científics de tot el món han fet públic un manifest amb sis punts imprescindibles per frenar el deteriorament del planeta:
Va recordar que els petits gestos que fa cadascú en la seva vida quotidiana -rebutjar el plàstic, reciclar, reutilitzar, reduir els residus...- són molt importants encara que no ens ho sembli, i va demanar als mitjans de comunicació que, quan parlin de l'emergència climàtica, no siguin catastrofistes: les perspectives no són bones, però "s'ha d'informar en positiu, posant l'accent en què hi ha esperança". Va concloure que, al cap i a la fi, els que estem en perill som els humans. "El planeta ho aguantarà tot. I quan nosaltres ens extingim,els animals i les plantes faran una festa de dos dies". O de més i tot.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari