La Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya han recordat amb una ofrena floral a Carles Rahola i Llorens amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març de l’any 1939. L'homenatge ha tingut lloc a la tomba de Rahola, al Cementiri Vell de Girona, i hi ha assistit també un dels néts de Rahola, Pompeu Rahola Fabra.
L'acte ha estat breu i senzill, i els parlaments, curts i sentits. El president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, ha destacat que "avui commemorem un dia trist"; i ha llegit un fragment de La conquesta de la llibertat, inclòs al Breviari de Ciutadania: "No us cregueu pas que la llibertat sigui com un do dels déus, vingut del cel; la llibertat s'ha de merèixer i ha d'ésser conquerida dia per dia, en un aspre aprenentatge (...)".
El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha destacat que Carles Rahola va ser "un home bo, exemple de dignitat, fidelitat i dedicació al servei públic i al país"; mentre que l'alcadessa de Girona, Marta Madrenas, ha reivindicat que cal la figura de Rahola ha de tenir el reconeixement que es mereix a nivell de Catalunya on -fora de Girona- encara és un gran desconegut.
Aquest acte està emmarcat en la VII Setmana dels Rahola, que en aquesta edició ha recordat la figura polièdrica del personatge que dona nom als Premis Carles Rahola de Comunicació Local, instituïts per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys.
Rahola va ser l'únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure
Periodista, escriptor, historiador i polític, Rahola, nascut a Cadaqués, ostenta el trist honor d’haver estat l’únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure. Va ser, com tantes altres, una mort arbitrària i absurda, però especialment injusta perquè el Consell de Guerra el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra civil i que, segons la sentència, eren constitutius de “rebelión militar”: Contra l’invasor, Refugis i jardins i L’heroisme, uns textos que reflectien l’angoixa per la tragèdia que vivia el país i l’esperança en el triomf final de la democràcia i la llibertat.
Carles Rahola va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista -fundat i dirigit pel seu germà Darius- fins al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i que va treballar d’escrivent a la Diputació fins el dia de la seva detenció.
El 3 de març arribava la confirmació de la sentència de mort, i la matinada del 15 de març, al cementeri de Girona, Carles Rahola va ser afusellat per haver comès el delicte d’opinar. La setmana vinent farà 80 anys d’aquella matinada vergonyosa: és de justícia reivindicar, ara i sempre, la figura de Rahola i el seu llegat de civilitat, respecte i tolerància.
Per això, al llarg d’aquest any s’han preparat una sèrie d’actes de reconeixement a la seva figura. El primer va tenir lloc durant la VII Setmana dels Rahola, amb la taula rodona «El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola», que va comptar amb la intervenció dels historiadors Xavier Carmaniu i Joaquim Nadal i la periodista Cristina Masanés.
Posteriorment, durant la gala de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, es va projectar un vídeo que recorria la seva trajectòria i finalitzava amb el seu afusellament.
Després de l'homenatge per recordar el 80è aniversari del seu afusellament, vindran altres activitats: l'exposició de fotografia que cada any organitzen la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, integrada per una selecció dels treballs presentats a la darrera convocatòria dels Premis, reforçarà especialment la vinculació que aquests tenen amb Carles Rahola. Per fer-ho, la mostra anirà acompanyada del petit vídeoreportatge sobre la seva figura que es va projectar al darrer acte de lliurament dels Premis i del facsímil publicat expressament per a l'ocasió de la capçalera del diari dels Rahola, El Autonomista. En aquest facsímil s’hi publicaran els 3 articles publicats durant la guerra i pels quals el règim franquista el va sentenciar a mort.
El Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona també han reeditat el llibre El Autonomista: el diari dels Rahola. Els orígens del periodisme modern a Girona (1898-1936), escrit per Lluís Costa.
La Diputació, a més, ha dignificat la placa en homenatge a Carles Rahola que es troba a la institució amb un canvi d’ubicació a un lloc més visible. La placa està instal·lada des de l’any 1998 a l’entrada de l'edifici i es va col·locar perquè Carles Rahola va treballar d’escrivent a la Diputació des de l’any 1898 fins al dia que va ser detingut.
Amb aquests actes, les dues institucions volen fer ben present la figura de Carles Rahola i Llorens, poc conegut més enllà de les comarques gironines.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari