Els dies 24 i 25 d’octubre del 2024, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va acollir i organitzar, amb el suport de l’European University Hospital Alliance, el 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut, que va comptar amb l’assistència de més de 450 experts i comunicadors en salut d’arreu del món.
Entre les conclusions del congrés va destacar la necessitat de fer valer el rigor com a estàndard del periodisme, però els experts congregats també van reflexionar sobre les possibilitats de la IA com a eina per arribar millor al públic –i per destapar falses informacions– i el rol fonamental dels pacients com a ambaixadors de la comunicació en salut, en parlar el mateix llenguatge que els ciutadans. La necessitat de transparència, l’accés als experts i el fet que les institucions proporcionin coneixement científic als ciutadans van ser altres aspectes que cal subratllar de la trobada.
La cita mundial va evidenciar, doncs, que aquest tipus de comunicació preocupa i que el periodisme, en aquest temps d’excés d’informació i d’enorme dispersió i anonimat de fonts –facilitada i amplificada per les xarxes socials–, es percep com un aliat necessari en l’àmbit sanitari. Per a la salut de tothom. Per això, Capçalera ha parlat amb diferents experts en la matèria, per conèixer, més enllà de les conclusions del congrés, en quin moment ens trobem.
“Les intoxicacions informatives no són, ni de lluny, una exclusiva de les xarxes socials”, precisa Antoni López Tovar, responsable en temes de salut de La Vanguardia. “El problema que suposa que la gent busqui respostes mèdiques a Google sense garantia de veracitat hi és d’ençà que va néixer Internet, abans de les xarxes socials”, afirma. En aquest sentit, Ana McPherson, que va estar al capdavant de la informació de salut d’aquest rotatiu durant vint anys, també recorda que “les faules sobre salut han funcionat sempre, però potser amb la pandèmia es van estendre més fàcilment”.
Efectivament, la pandèmia de la covid-19 va exacerbar un fenomen ja existent. Tant va ser així que fins i tot, com explica el periodista Josep Carles Rius al seu llibre Periodismo y democracia en la era de las emociones (Edicions de la UB, 2024), “l’Organització Mundial de la Salut (oms) va arribar a encunyar el terme infodèmia, és a dir, una sobrecàrrega d’informació no fiable que es propaga ràpidament entre la població”. I tota la informació falsa, “més enllà de generar confusió, pot augmentar l’escepticisme envers les recomanacions científiques”, puntualitza Fran Garcia, director de comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron. Per això, afegeix, “cada cop és més important la formació en comunicació”.
Al seu hospital imparteixen cursos de formació per a metges i metgesses sobre com han de difondre els temes que expliquen. A banda, les campanyes per informar de cadascun dels temes que tenen entre mans els seus especialistes, investigadors i personal sanitari han esdevingut una gran font d’informació fiable per a tothom. També per als periodistes especialitzats en salut, que podem adreçar els lectors cap als continguts supervisats pels experts dels centres hospitalaris i de recerca.
“Ens preocupa molt la informació a la ciutadania”, admet Xavier Francàs, director de comunicació de l’Hospital Clínic. Per això ja fa anys que aquest centre sanitari aposta per informar de manera proactiva. Científics amb màsters de comunicació i especialistes en biologia i biomedicina preparen informació que validen els seus especialistes sanitaris. “No podem entrar a rebatre continguts falsos, com ara que el lleixiu cura l’autisme o el càncer, però elaborar continguts fiables és la nostra responsabilitat i intentem que la informació que produïm estigui a dalt de tot dels cercadors”. El Portal Clínic, la pàgina web on publiquen informació de salut a l’abast de tothom, registra 100.000 usuaris únics al mes.
A Catalunya, els equips de comunicació de l’Hospital Clínic i de l’Hospital Vall d’Hebron han esdevingut grans referents. N’és la prova que, l’any 2018, el Col·legi de Periodistes va guardonar, amb un dels seus Premis Gabinets de Comunicació, la plataforma Portal Clínic en la categoria de Millor Acció Comunicativa.
Encara que la desinformació afecta tota la societat, “com més vulnerable és un pacient, molt més exposat està a les falses informacions”, assegura Javier de Castro, cap del Departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid. I la seva especialitat, el càncer, és un bon paradigma de com pot afectar la desinformació. “Un pacient sotmès a tanta incertesa pot sentir la necessitat de buscar alternatives quan se li han comentat que les opcions per a la seva curació són molt limitades”, explica. “En el millor dels casos, les desinformacions poden generar-li falses expectatives i, en el pitjor cas, pot ser enganyat o sotmès a pseudoteràpies perquè deixi els tractaments que podem considerar acadèmics, científicament demostrats, per altres que no ho estan i que només cerquen el benefici econòmic”, afegeix aquest oncòleg, vicepresident de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica i un dels ponents al congrés celebrat al Vall d’Hebron.
Una de les millors maneres d’allunyar els pacients de la desinformació és, tal com afirma aquest doctor, que la informació correcta arribi dels mateixos professionals sanitaris. “Com millor sigui la nostra informació i sapiguem donar-la al pacient, perquè senti que el que estem fent és el millor per a ell i que no hi ha alternatives més bones, menys necessitat tindrà d’anar a cercar a Internet. En aquest sentit, la relació metge-pacient és clau”, assegura. La necessitat d’informació que ell va anar descobrint que tenien els seus pacients el va portar a escriure el llibre Cáncer: manual de supervivencia (Alienta, 2020), que ajuda a entendre la malaltia i a comprendre les diferents proves que implica un procés oncològic.
Es pot tenir cura de la informació sobre salut de diferents maneres. Així, el 2018 es va crear l’Institut #SaludsinBulos, la primera iniciativa estatal per lluitar específicament contra la desinformació en salut, en col·laboració amb nombroses societats científiques. En un dels estudis conduïts per comSalud, l’agència de comunicació especialitzada en salut d’on va sorgir #SaludsinBulos, es va evidenciar que una de les causes que genera falsedats en l’àmbit de la salut és la mala comunicació amb el professional sanitari. “Això fa que el pacient es busqui la vida per informar-se pel seu compte, cosa que no passa si confies en allò que et diu el teu metge”, afirma Carlos Mateos, expert en falses notícies, fundador de l’agència comSalud i coordinador de #SaludsinBulos.
La desinformació que circula per Internet d’alguna manera arrossega els mitjans. En aquest sentit, Mateos destaca “la tendència creixent al pescaclics, en què el titular no el posen els periodistes, sinó els community managers”. “Estem en mans de quatre que decideixen els algoritmes”, afegeix Javier Granda, periodista especialitzat en salut, que també esmenta la precarietat laboral dels periodistes especialitzats, el poc valor del periodisme, en general, i la crisi de confiança en la nostra professió, com a raons que porten a consumir tanta falsa informació en pseudomitjans.
La precarietat i les condicions laborals afecten de ple l’estat d’ànim dels periodistes dedicats a la informació sanitària. N’és la prova que la insatisfacció respecte a la retribució i les possibilitats de desenvolupament professional fa que gairebé el 30% d’aquests professionals vulguin canviar de feina, sobretot si treballen en mitjans de comunicació, degut al poc temps que tenen per preparar els temes. Així ho conclou el Quart Baròmetre de Periodisme Sanitari, una radiografia precisa d’aquest àmbit a Espanya elaborat per l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS).
L’informe d’enguany, presentat el febrer del 2024, assenyala que l’increment de feina ha augmentat des de la pandèmia, però no ha anat acompanyat d’un increment salarial. També mostra el suspens que els periodistes sanitaris donen a les conselleries i al Ministeri de Sanitat pel que fa a transparència. Respecte al salari, el 14,6% d’aquests professionals ha patit una reducció de la retribució, mentre que el 15,7% ha perdut la feina. Altres xifres preocupants del baròmetre és que el 8,7% cobra menys de 1.000 euros i que el 14,7% deixaria l’especialització, malgrat considerar-la “una necessitat vigent avui dia”.
Segons Granda, la manca de valor del periodisme va molt més enllà d’aquestes condicions laborals. “Fa més de vint anys que es va decidir regalar els continguts periodístics i ara l’única font d’informació, sobretot dels joves, és la que arriba al mòbil en funció d’algoritmes”, critica Granda. Una manera de revertir-ho és, segons aquest expert, “educar en aprendre a discernir la informació de qualitat”. Però aquesta és avui la que menys arriba a la ciutadania, perquè en la majoria dels casos implica tenir una subscripció de pagament.
En canvi, els nombrosos canals de la desinformació són de franc. Com relata la periodista de ciència Sigrid März, que publica temes de medicina i biotecnologia en mitjans alemanys i ha estat editora de la revista MedWatch, mitjà amb mirada crítica sobre la medicina alternativa i els enganys de promeses de curació, “els mitjans de comunicació socials han avivat els mecanismes per facilitar a les empreses assolir grans quantitats de consumidors i utilitzen influencers amb un enorme abast”. Segons März, aquests mitjans i influencers “difonen la seva desinformació davant dels ulls dels legisladors i possibles òrgans de supervisió, que simplement es veuen aclaparats per l’allau d’informació. No hem d’oblidar que l’interès dels qui anuncien els productes, amb engany o exageració de les promeses publicitàries, és purament monetari. El mercat dels productes d’autotractament mou milers de milions. I el màrqueting agressiu amb desinformació forma part de l’estratègia per guanyar diners”.
El 2022, l’informe stada Health Report –un dels principals estudis europeus en l’àmbit de la salut–, que va recollir l’opinió de 30.000 europeus de quinze països sobre temes de salut, va revelar que el 37% dels espanyols confien en influencers en temes de salut, una xifra que contrasta amb la mitjana europea, que era del 12%.
Segons März, si els mitjans de comunicació tradicionals volen actuar contra aquesta desinformació, els cal molt més temps per desacreditar un informe fals del que es necessita per crear centenars de nous informes falsos. Davant d’això, aquesta experta proposa donar a les persones l’oportunitat i les eines per protegir-se elles mateixes de la desinformació facilitant fonts i explicacions accessibles. “Això inclou un pensament crític i un escepticisme cap a determinades promeses, així com la capacitat de comprovar, independentment, la fiabilitat de les fonts”, conclou.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari