-
-
Enguany, el Simposi versarà sobre “Periodisme i poder”. La jornada que tindrà lloc el dia 16 de maig, i que organitzen el Col·legi de Periodistes i la Universitat de Lleida, l'inaugurarà la presidenta de de la demarcació de Lleida, Laura Alcalde i la clouran els politòlegs Xavier Peytibi i Xavier Tomàs.
L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la demarcació del Col·legi de Periodistes a Lleida organitzem un esmorzar de premsa sobre les eleccions europees el proper divendres 17 de maig.
La 18a edició del concurs periodístic, organitzat per la Paeria i el Col·legi de Periodistes a Lleida, ha rebut 283 treballs de set centres educatius participants, entre cartes al director/a, articles d’opinió i fotografies periodístiques.
La tinenta d’alcaldia de Polítiques Feministes de l’Ajuntament de Lleida, Carme Valls, acompanyada de la presidenta del Col·legi de Periodistes - Demarcació de Lleida, Laura Alcalde, ha presidit l’acte de Lliurament de la 17ena edició dels Premis Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere.
Fernando García Mongay presenta el Congrés de Periodisme d'Osca a la seu de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
La regidora de Polítiques Feministes de l’Ajuntament de Lleida, Carme Valls, i la presidenta de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes, Laura Alcalde, han anunciat aquest dijous el nom de les guanyadores de la dissetena edició del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida. Es tracta de Mireia González Antó, en la categoria de premsa escrita, i Carla Mallol i Núria Vilà, en la de mitjans digitals. S’han declarat desertes les categories de Fotoperiodisme i d’Audiovisual, perquè els reportatges presentats no responen a les expectatives d’aquestes categories.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
En plena era digital, la narrativa radiofònica ha evolucionat influenciada per la interconnexió i les demandes d’una audiència cada cop més participativa. La ràdio ja no és només so, sinó una amalgama digital que desafia les rutines tradicionals. Així, veiem com les emissores actuals apleguen una sèrie d’elements que l’Observatori de la Ràdio a Catalunya anomena “perímetre digital”. Es tracta de satèl·lits que graviten en la seva òrbita i que el mitjà ha sabut fer-se seus. Entre ells, les xarxes socials, que han permès augmentar la relació amb els oients.
Hi ha molts periodistes que, amenaçats o perseguits pel fet de denunciar les dictadures i la corrupció dels seus governs, es veuen obligats a refugiar-se en altres països.Tal com ha demostrat Reporters Sense Fronteres, és un fenomen global. Alguns d’aquests periodistes són de ràdio. I, tot i haver marxat, malgrat les dificultats, segueixen posant-se davant del micròfon. No ho fan, però, des de mitjans generalistes, sinó a ràdios locals o bé aprofitant les plataformes de pòdcasts. Continuen, doncs, sent la veu dels que han deixat enrere.
La crònica de les ràdios locals acumula gairebé un segle de vida, des dels llunyans anys trenta, quan van néixer les primeres emissores en català emparades pel voluntarisme. Unes característiques que, després del desert que va suposar el franquisme, tenen les ràdios de proximitat que neixen amb l’arribada de la democràcia, quan, a finals dels setanta, Ràdio Arenys i Ràdio Rubí van obrir un camí que han seguit unes dues-centes emissores. Un model particular que, enmig d’un món cada cop més globalitzat, juga amb força l’aposta per la informació local.
Lleida
Rambla de Ferran, 21, 25007 Lleida973 24 00 44667 98 48 94lleida@periodistes.catDilluns a divendres (De 9:30h a 13:30h)Actes de premsa
Borsa de treball
10/05/2024 Teletreball10/05/2024 Barcelona09/05/2024 Barcelona09/05/2024 Martorell
